L’organisme pot reaccionar de manera perillosa quan es viu en constant preocupació i tensió, podent arribar a ocasionar alteracions al sistema immune.

Hi ha una relació entre el sistema immune i el sistema nerviós, una connexió entre ambdós sistemes. La ment influeix tant en el nostre estat de salut que en psicologia s’associen tipus de personalitats amb malalties concretes. Així, les persones amb alt grau d’estrès i ansietat, les anomenades personalitats tipus A, solen patir malalties cardíaques, mentre que les personalitats poc assertives, que reprimeixen sentiments i tendeixen a l’autocrítica, les anomenades C, tenen més predisposició a la depressió i a malalties autoimmunes.

Diversos estudis han fet possible descriure alguns efectes de la nostra personalitat a la resposta immunològica de l’organisme. I, en aquest aspecte, abordar la relació entre l’estrès i el sistema immune és fonamental.

El nostre cos està preparat de forma natural per a reaccionar davant de certs nivells d’estrès alliberant adrenalina i cortisol, les hormones que ens permeten estar alerta i protegir-nos davant de situacions de perill. I, encara que això és una cosa esperable i normal, el problema rau quan l’estrès s’allarga en el temps fins a fer-se crònic, podent afectar el nostre sistema immune i la nostra salut. L´adrenalina és l´hormona encarregada d´activar-nos i posar-nos en alerta davant situacions de tensió, augmentant la freqüència cardíaca, elevant la pressió arterial i augmentant l´energia. El cortisol, per la seva banda, és l’hormona que actua augmentant els nivells de sucre a la sang i millora l’ús de la glucosa i la reparació dels teixits.

Les amenaces d’avui dia ja no són sobre possibles atacs de depredadors o tribus enemigues com passava en el cas dels nostres avantpassats. Però sí que hi ha altres tipus de situacions que ens mantenen en alerta i que poden ser causa d’un estat d’alerta i forta tensió. Hem viscut llargs períodes de quarantena i tota la incertesa davant la Covid-19 n’és un exemple.

Cal estar atents als senyals del nostre cos i aprendre a controlar l’estrès de manera adequada perquè, altrament, el nostre sistema immunològic pot presentar una alteració de la seva funció i, com a conseqüència, patir infeccions recurrents.

Està demostrat que l’estrès psicològic crònic disminueix el nombre de cèl·lules B, que són les responsables de produir anticossos, i alhora les encarregades de la funcionalitat i l’activitat de les cèl·lules Natural Killer, NK. Aquestes cèl·lules estan dins del grup dels limfòcits i la seva funció principal és la defensa de l’organisme davant les infeccions bacterianes, virals o micòtiques. Davant situacions amenaçadores, aquesta funció es pot veure afectada per l’alliberament exagerat d’adrenalina i cortisol.

Però, què és l’estrès i com es relaciona amb el sistema immune?

L’estrès és una reacció fisiològica que té l’organisme davant d’un desafiament o una demanda, preparant-nos tant físicament i psicològicament per enfrontar-nos a un perill o per fugir-ne. És beneficiós si apareix de forma aguda (associada a l’eustrè o estrès positiu), ja que ens ajuda a complir certs objectius del dia a dia. El problema apareix quan l’estrès es prolonga durant un temps més extens i adopta la forma de l’estrès crònic o estrès negatiu, moment a partir del qual deixa de ser adaptatiu.

Amb l´alliberament de l´adrenalina que és l´encarregada d´activar-nos, com ja hem comentat, es produeix un augment de la freqüència cardíaca i de la broncodilatació. El sistema simpàtic es dispara, provocant una mobilització de totes les reserves energètiques als músculs, l’augment de la concentració o una parada de les secrecions intestinals i el peristaltisme

Per la seva banda, el cortisol incrementa els nivells de sucre a la sang, millorant l’ús de la glucosa i la reparació dels teixits. L’alliberament del cortisol es dóna a l’estrès crònic, i a més de l’augment de la glucèmia a la sang, també es tradueix en una mobilització ràpida de greixos i aminoàcids amb finalitats energètiques, l’augment de l’eliminació renal de l’aigua i la inhibició de la resposta immunitària.

El problema rau en el fet que, davant de situacions amenaçadores, aquesta funció pot afectar-se per l’alliberament exagerat i sostingut d’adrenalina i cortisol. Alguns dels principals efectes derivats d’aquest fet al sistema immune són:

  • Infeccions recurrents
  • Aparició d’herpes simples recurrents
  • Berrugues recurrents i/o de difícil control
  • Presència de mol·luscs contagiosos en adults
  • Aparició d’Herpes Zoster, fins i tot un primer episodi en persones joves
  • Resposta inadequada a vacunes
  • Aparició de fongs (candidiasi) orals o esofàgica

Estar exposats durant molt de temps a situacions permanents de tensió pot augmentar la possibilitat de patir certes patologies. Si ens trobem davant d’una situació d’estrès crònic, cal que ens preguntem què podem fer per reduir-lo i prevenir-ne les complicacions.

 

Núria Mateo

Psicòloga col·legiada

Núm. 23766

 

Bibliografia:

Herrera M., Julián A. Psiconeuroinmunología para la práctica clínica. Santiago de Cali: Programa Editorial Universidad del Valle, 2009.

Banifacio Sandín. Estrés, hormonas, sistema inmune y salud. Psicopatología, intervención clínica y salut. UNED, 2017

Pérez Pàmies, M. Psicobiologia II (textos docentes: 34. Text-guía. Universitat de Barcelona. Departament de Psiquiatría i Psicobiologia Clínica II.