“El pitjor dels mals que li pot succeir a l’home és que arribi a pensar malament de sí mateix”

Goethe

 

 

Ens estimem a nosaltres mateixos? Com ens veiem? Quina és la imatge que tenim de nosaltres? Ens ensenyen a ser bona persona, a rentar-nos les dents, a que cal anar a l’escola, però algú ens ensenya que ens hem d’estimar, que ens hem d’agradar?

Autoestima, autoimatge, autoconcepte tres conceptes diferents que de vegades arribem a confondre, tot i que estan relacionats.

Podem dir que tant l’autoconcepte com l’autoimatge formen part de l’autoestima. L’autoconcepte respondria a la pregunta, Què penses de tu mateix? I, l’autoimatge seria la resposta a la pregunta, Quina opinió tens del teu aspecte?  Les dues coses juntes donaran forma a l’autoestima. Intentaré explicar cada un dels conceptes per separat.

 

Què entenem per Autoconcepte

L’autoconcepte serveix per dir el que penses de tu mateix. És el concepte de la teva persona, i serà, per tant, la manera com et tractes: que et dius, com t’ho dius, com t’ho estàs exigint i com ho fas. Davant un fet, un esdeveniment, podem reaccionar maltractant-nos o bé ens podem mimar. Si el fet és negatiu en funció del teu autoconcepte podem fer-nos una crítica constructiva o no. Suposem que suspenem un examen, ens podem dir: vaig estudiar però no he aprovat, hauré d’estudiar més. O bé, podem caure en la crítica destructiva i en aquest cas ens direm: sóc un perdedor o perdedora. Igual actuem en el cas d’una situació positiva. Així podem dir, he aprovat perquè he estudiat i m’ho mereixo o bé podem dir he aprovat perquè és un cop de sort. Amb això, podem veure que en funció de com et conceps, l’autoconcepte que tens de tu, et porta a definir-te d’una manera o una altra.

 

Què és l’Autoimatge

L’autoimatge és com ens veiem: sóc guapo, sóc lleig. Tots tenim una imatge única segons la nostra percepció amb independència del concepte bellesa. És la nostra opinió sobre la imatge que percebem.

 

I, què és l’Autoestima

L’autoconcepte i l’autoimatge ajuden a construir la nostra autoestima i és aquesta la que ens jutja de manera positiva o negativa. L’autovaloració que ens fem ve donada per la relació que tenim amb el nostre món més immediat, amics, pares, mestres, familiars,… El nostre entorn més proper és el que desenvolupa la idea de com creiem que som. Al llarg de la vida anem recollim pensaments, sentiments, experiències… Poc a poc, al llarg de la vida i sobretot en els primers anys de la vida es va construint en funció de l’acceptació que tinguem en l’ambient familiar, social i educació, en el qual ens desenvolupem i en funció del que esperin de nosaltres.

 

 

És la família una influència fonamental en la formació de la nostra autoestima ja que és la que ens transmet o ensenya els primers valors que seran els que ens marquin tant la personalitat com la formació de l’autoestima.

El que som, no és res hereditari sinó que s’aprèn i s’interioritza. Aquest aprenentatge és cadascuna de les coses que fem i com ens presentem, els nostres sentiments, la manera com ens relacionem amb els altres, la manera de fer. La por, la confiança, la inseguretat i tot allò que fem en tots els àmbits de les nostres vides diu molt sobre la nostra autoestima.

Si l’autoconcepte i l’autoimatge formen la nostra identitat és l’autoestima la que forma la totalitat de la meva autovaloració. És la visió de la nostra personalitat. Tot el que experimentem, com ens relacionem, com vivim els diferents successos depenent de l’autoestima.

El que penso de mi i la visió que tinc són puntals bàsics per la nostra autoestima. Si aquesta autoestima és bona serà una avantatge per la nostra salut tant psíquica com física. Cada pas que fem, cada sentiment dependran d’ella. Ningú millor que nosaltres ens estimarà millor, hem d’acceptar els nostres errors però també felicitar-nos pels èxits aconseguits. No ens hem de maltractar ni ser crítics sinó compassius, tenint sentit crític però constructiu, cuidar-nos, cuidant els nostres pensaments.  

Una bona autoestima és clau per aconseguir l’èxit o el fracàs però també per poder comprendre tant  a nosaltres com als altres. Afrontar-nos als reptes de la vida, superar problemes, defensar els nostres drets o aconseguir objectius depenent de la nostra autoestima.

 

Núria Mateo

Psicòloga col·legiada

Núm. 23766