La por

 

La por és una emoció com qualsevol altra, igual de saludable i necessària però quan domina la nostra vida vol dir que és una emoció que hem de sanar. Però, com ho fem?

Quantes vegades tinc por, i, exactament no saben a què?

La por és una emoció. I, és tant necessària com qualsevol altra emoció. Ens permet avançar-nos i poder sobreviure a les situacions perilloses en les quals ens podem trobar. Ens permet mantenir el nivell d’alerta necessari per poder prendre les precaucions necessàries per protegir-nos. Quan apareix el problema? Quan la por es converteix en una emoció constant que domina la nostra vida.

Però, per què tenim por?

Aquesta emoció comença a aparèixer en la infantesa, quan el nen o la nena ha d’afrontar en soledat, reiterades situacions de perill. Sense que se senti protegit o protegida. Aquesta comença a créixer i també a apoderar-se de la seva vida. De ser una emoció que es dona de tant en tant, que solament s’hauria de sentir alguna vegada, comença a ser predominant en el dia a dia.

Molts infants viuen a diari situacions de maltractament o abusos. I, al no rebre la protecció de les persones adultes que ho haurien de fer, es comencen a sentir sols i soles davant situacions de la vida. Sense cap recolzament aquests infants amb poques eines emocionals per la seva escassa edat, busquen la manera d’adaptar-se a situacions hostils.

Com a les seves vides el perill pot aparèixer en qualsevol moment, s’acostumen a viure en constat estat d’alerta, viuen en por permanent. La por és la única estratègia de supervivència.

Per què apareix la por a l’edat adulta?

Poden passar anys sense que la por suposi un problema per aquestes persones però una experiència desagradable pot provocar que torni a despertar aquesta emoció, que torni a aparèixer aquest sentiment de desemparament i el perill que van viure de petites. És, en aquest moment, que la por es reactiva i torna a aparèixer amb tota la seva intensitat.

És habitual que una persona et faci una consulta perquè té por per les nits, a l’hora d’anar a dormir. Inseguretats, por a què entri algú a casa, als sorolls de la nit. En concret, penso en la situació d’una dona que va venir a consulta perquè tenia sempre por i sobretot per les nits. El seu marit treballava de nit i ella es quedava amb dos fills petits. Estava en constant alerta per si passava alguna cosa, entrava algú a casa, es posaven els seus fills malats i ella no s’adonava…..

A banda de treballar la por irracional vam haver d’esbrinar si de petita també li passava això. Vam haver de buscar l’origen a través de la teràpia i descobrint a poc a poc que havia passat en la seva infantesa. Vam trobar diverses situacions en les quals va experimentar aquesta sensació de solitud familiar.

Que vulguis tenir la porta tancada de casa a les nits és normal però no el fet que  existeixi una por irracional, desmesurada que et port fins i tot a comprovar vàries vegades que tot està tancat. És una manera de crear un entorn segur.

El sentiment de desemparament davant un perill és el causant d’estar alerta davant qualsevol soroll per insignificant que sigui.

Però com poder canviar aquesta emoció?

Quan la por no és saludable la solució al problema ha de passar per haver  d’alliberar-se de la por imposada, per tal de quedar-se només amb la por bona i sana, la por adaptativa davant una situació de perill real.

En el cas comentat per a equilibrar aquesta por i mantenir-la a nivells normal i útils davant possibles perills reals però que la persona pugues dormir per les nits es va haver de treball de manera conjunta el passat i el present. Comprendre la situació del passat com a nena, on es va veure sense la protecció dels pares i com adulta fent que entengués que ella era la persona que s’ha de cuidar sense dependre de ningú, que pot ser la persona que es cuidi sense  necessitar a cap persona més  i sense que fes falta mantenir una situació d’alerta constant.

Per a més preguntes o dubtes a l’respecte, pots contactar amb mi,
estaré encantada d’ajudar-te.

Núria Mateo

Psicòloga

 

facebook.com/nuriamateopsicologa

instagram.com/nuriamateopsicologa

twitter.com/NMPsicologa