El dol

Què és un dol? És un procés d’adaptació emocional produït per qualsevol tipus de pèrdua. És el dol el que ens fa sentir vius i podem descobrir, en ocasions, altres perspectives.

Moltes persones associen aquesta experiència a la mort però, no és així. Podem experimentar un dol en múltiples ocasions: quan perdem la feina desprès d’haver estar treballant molts anys, una separació de parella, quan els fills marxen de casa, la vellesa, una ruptura de parella. Si superar la mort d’un ésser estimat és difícil, també ho és la separació. El procés de dol no és solament referent a la mort, el concepte dol serà tot allò que nosaltres entenem per morir, té lloc amb cada pèrdua que es viu en un espai i temps, en la soledat i que suposa una pèrdua per nosaltres que manifestem amb un comportament.

Acceptar la pèrdua no agrada gaire o millor dit gens ni mica. És una tasca molt feixuga. Hem de reconèixer però, que les pèrdues formen part de la nostra vida, del dia a dia.

Tot dol ocasiona un canvi, una ruptura d’un estil de vida al que donar una solució, per tant, es produeix una separació provocada per la pèrdua, una acomodació a la nova situació i una apropiació de la nova situació.

La psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross en el seu llibre “On death and dying” (1969) basat en el seu treball amb pacients en fase terminal va afirmar que desprès de la mort s’inicia un procés pel qual les persones passen per cinc fases desprès de la pèrdua. Aquestes etapes no succeeixen en un ordre, sinó que es van produint fins que s’accepta la mort com un fet inevitable la vida. La clau és comprendre com es produeix aquest procés de dol i en quina etapa es troba la persona.

Una persona que està en un procés de malaltia terminal experimenta aquestes etapes de la següent manera:

1. La negació: “Això no em pot estar passant a mi, jo em trobo bé”. Podem dir que és una fase d’autodefensa a fi de donar-se a un mateix temps per assumir la situació.

En aquesta fase com a signes externs trobem plors, trastorns de la son, palpitacions. La persona no és conscient del que li està succeint.

2. Ira: “Per què a mi? No és just!” És en aquesta etapa quan la persona pren consciència de la realitat i entra en la fase de ràbia, enuig. Es culpa a un mateix i a l’entorn, fins i tot la persona es pot aïllar de la resta del món.

Les manifestacions externes són iguals que en la fase de negació.

3. Negociació: “Deu, deixa’m viure fins que els meus fills siguin grans”…· És la fase on un s’intenta sobreposar-se a la situació i retardar la mort. Si la persona que pateix una patologia terminal es creient, La persona entén que morirà però intenta negociar recorrerà amb a un ésser superior. L’acomiadament de les persones més properes reflexa una actitud d’evitar allò inevitable.

4. Depressió: “Si haig de morir no cal que faci res”. La persona té la certesa que morirà i acostuma a estar trista, plora o es lamenta. No és convenient intentar alegrar a una persona en aquesta fase ja que és una etapa que cal processar lentament. Per això, expressions com “Ànim, no estiguis trist/a” o “Pensa en una altra cosa” no són les més convenients. Llegeix mès informació sobre la depresió.

5. Acceptació: “Això ja no té solució, no es pot lluitar contra la realitat”. És el final de la lluita, arriba la comprensió. Segueix experimentat tristesa, però arriba la serenitat.

 

Podem dir que tot dol procés d’adaptació amb una projecció a l’exterior dels nostres sentiments interns davant qualsevol tipus de pèrdua. A través d’aquests procés podem acomodar l’efecte de les diferents pèrdues que es van produint al llarg de la vida adquirint experiència.

Aquest procés es viu en solitari amb patiment i soledat tot i que en el cas de la mort hi hagi tot un ritual social o comunitari. No és una actitud negativa sinó com expressa cada persona el seus sentiments, la seva sensibilitat.

 

Bibliografía:

Barley, N. (2001). Bailando sobre la tumba. Barcelona: Anagrama.

Boixareu, R.M (2007). Les representacions de la pèrdua. Procés i ritual del dol. En Ars Brevis, 2006 (Anuari de la Cátedra Ramon Llull. Blanquerna) Barcelona.

Bowlby, J. (1993). La pérdida afectiva. Triteza y depresión. Barcelona: Paidós.

Kübler-Ross. E. (1993). Sobre la muerte y los moribundos. Barcelona: Grijalbo.